HISTÒRIA DEL SD ESPANYOL
Diuen que en els racons més antics del vell Sarrià, quan l’estadi encara ressonava amb crits de glòria i esperança, va néixer una flama que no era només de futbol. Era una espurna diferent, feta de cistelles, salts impossibles i pilotes que dansaven per l’aire. Així començava la llegenda de la secció de bàsquet del Reial Club Deportiu Espanyol.
Era l’any 1922 quan uns valents visionaris, amb la samarreta blanc-i-blava com a estendard, van decidir que el bàsquet també havia de tenir l’ànima perica. I així, entre partits a l’aire lliure i tardes de lluita contra gegants, va néixer la secció masculina. Aquell equip era petit, sí, però amb un cor immens. Durant dècades, va sobreviure a guerres, crisis i ombres, mantenint viu l’esperit de resistència i dignitat que sempre ha definit l’Espanyol.
Els millors moments de glòria van arribar com un regal esperat durant molt de temps. L’equip masculí va aconseguir el que semblava impossible: competir entre els millors, a l’elit del bàsquet espanyol i europeu.......El aficionats encara recordem la lluita aferrissada a les fases finals de l’ACB i aquells viatges inoblidables per veure l’equip competir a la Copa Korak!
El club també va ser un visionari cap on aniria l’esport femení. Entre els anys 1940 i 1945 va tenir la secció de bàsquet femení que fou campiona de Catalunya i d'Espanya l'any 1943. A la dècada dels 80 va assolir la Divisió d’Honor i va disputar competicions europees, convertint-se en un referent del bàsquet femení català i estatal. El bàsquet femení del club va ser pioner, valent i inspirador. I, encara que elles no ho sabien, van plantar llavor!
Amb el temps, com tot heroi que es retira per tornar més fort, la secció de bàsquet va desaparèixer... però no es va extingir. Dormia, esperant el seu moment.
I aquest moment va arribar.
En ple segle XXI, quan molts pensaven que la flama s’havia apagat, un grup de pericos i periques va alçar la veu. “Volem tornar a fer bàsquet! Volem portar l’escut a les pistes!”. I així, amb coratge i passió, va renéixer l’ànima sota un nou nom: Seccions Deportives Espanyol. Era el 2017, i la història començava de nou, amb una nova era marcada per la inclusió, l’esforç i la il·lusió.
Els primers anys van ser durs, com tota bona odissea. Pistes modestes, rivals poderosos, pressupostos justets… Però tant l’equip masculí com el femení van començar a escriure pàgines memorables. Les noies, valentes i decidides, van demostrar des del principi que el bàsquet no entén de gènere, sinó de caràcter. I els nois, fidels al seu estil combatiu, van guanyar-se el respecte arreu on jugaven.
El pavelló es va omplir de famílies, de cants, de banderes blanc-i-blaves. Cada triple era una declaració d’amor al club. Cada rebot, una promesa de futur. I així, entre victòries, derrotes, ascensos i alguna llàgrima d’emoció, l’SD Espanyol es va consolidar com un projecte viu, ferm, orgullós.
Avui, la secció de bàsquet de l’Espanyol no és només un equip. És un símbol. Un crit de guerra que diu: “Nosaltres també som Espanyol, a la pista i a la grada”. Els somnis de 1922 bateguen en cada entrenament, en cada partit de cap de setmana, en cada nena i nen que es posa la samarreta i somia en gran.
I aquest conte, amics meus, encara no ha acabat. Perquè quan escolteu una pilota que boti, el so de la xarxa en un tir de tres punts, un cor que cridi “Espanyol!”, en cada un d’ells hi trobareu l’essència de la història del bàsquet perico amb un tot un futur per endavant. “Som sentiment perico!!!”
